Imatge d'un moment del rodatge amb la Berta i la Mireia

Engeguem amb molt fred; tant, que les primeres seqüències han acabat veient neu. Però ni això no ens fa enrere. Iniciem aquest projecte amb empenta i ambició: preveiem que s’allargui un any i que capti l’atenció de TV3. El tema? L’educació, la gran qüestió a abordar durant aquesta dècada.

Rodatge a l'Escola de Sant Climenç (Solsonès)

Entrevista a Ramon Segués, el mestre de l'escola

No podem avançar res més, però en poc temps coneixereu més detalls d’una història que transcorre lluny de la ciutat.

El documental, obra d’E2S Productora en coproducció amb Televisió de Catalunya i el Centre d’Estudis Lacetans, ha recollit els últims testimonis del fenomen i ha visitat alguns dels amagatalls durant tres anys d’investigació.

Després de dues preestrenes a Solsona (la ‘meca’ dels emboscats) i Barcelona, s’estrenarà al Canal 33 el divendres 3 de febrer (23:55 h), amb reemissions els dies 6 (12:00 h) i 9 (17:20 h).

Equip del documental: Dani Sala, Núria Sala, Esther Miralles, Sergio García, Mireia Fàbrega

El divendres 3 de febrer (Canal 33, 23:55 h) s’estrena Emboscats. Memòria d’una geografia secreta, un documental que revela la complexitat d’una història fins ara mai explicada: la de milers de joves catalans que van romandre amagats al bosc durant mesos, fins i tot anys, en plena guerra civil. Fonamentalment ho van fer per no anar a la guerra: a mesura que les seves lleves eren cridades a files, decidien no presentar-se i desaparèixer. Mentre altres creuaven la frontera amb Andorra o França, els emboscats van buscar refugi en balmes, coves o altres amagatalls, en una diària i silenciosa lluita per la supervivència.

El documental, coproduït per E2S Productora, Televisió de Catalunya i el Centre d’Estudis Lacetans, ha seguit la investigació d’Esther Miralles (co-directora de la pròpia peça) durant més de tres anys, i ha aconseguit entrevistar els últims testimonis del fenomen i redescobrir els amagatalls que han aguantat al pas de més de 70 anys.

A partir d’una quarantena de testimonis, l’obra ha procurat entendre la complexitat de la història dels emboscats, des dels motius que portava aquests joves a no anar a la guerra fins al conflicte moral que representa la deserció en un conflicte civil. En la interpretació hi han jugat un paper fonamental experts reconeguts, entre ells els historiadors Ricard Vinyes, el filòsof Josep Maria Terricabras, la periodista Carme Vinyolas o l’escriptor i monjo de Montserrat Hilari Raguer.

Una de les imatges rodades pel documental en una bauma.

Emboscats ha estat rodat entre el Solsonès i les comarques veïnes (bàsicament al Berguedà, el Bages i l’Alt Urgell), on es considera que hi havia més emboscats degut a l’espessor dels boscos, la difícil accessibilitat, un clima relativament suau en comparació de l’alta muntanya i la seva situació de camí cap a la frontera. De fet, Solsona ha estat considerada com la capital dels emboscats, i l’únic lloc al món amb un monument als desertors.

Per altra banda, Emboscats ens aporta una visió completament alternativa de la guerra civil des de Catalunya: per una banda, ens permet conèixer la quotidianitat de la rereguarda en el món rural; per l’altra, ofereix el punt de vista d’aquells que no van acudir a defensar el govern legítim de la República, un fet que no necessàriament els convertia en enemics seus.

Emboscats. Memòria d’una geografia secreta celebrarà dues preestrenes, al Teatre Comarcal de Solsona (28 de gener, amb invitació prèvia) i al CaixaForum de Barcelona (2 de febrer, entrades TR3SC). Després de l’emissió del 3 de febrer, el Canal 33 ha programat dues reemissions del documental, el dilluns 6 i el dijous 9.

FITXA DEL DOCUMENTAL

Títol: Emboscats. Memòria d’una geografia secreta

Durada: 60 minuts aprox.

Direcció: Dani Sala, Núria Sala i Esther Miralles

Producció Executiva: Dani Sala i Núria Sala

Producció Executiva TVC: Jordi Ambròs

Producció: Mireia Fàbrega

Producció delegada TVC: Ruth Llòria

Investigació: Esther Miralles

Fotografia: Dani Sala

Muntatge i postproducció: Núria Sala

Grafisme: Sergio García

Música: Roger Mas

Postproducció de so: Ramon Pujol

Imatge del grafisme que forma part de l'audiovisual

Clica per veure el vídeo:

Link audiovisual Fundació puntCAT

L’audiovisual fa un breu repàs pels 5 anys d’història del domini de la comunitat catalanoparlant, explicant la importància del seu naixement, i posant en valor la seva funció social, cultural, econòmica, integradora i identitària. El vídeo dóna veu a l’equip humà que hi ha darrere de la gestió del domini, la Fundació puntCAT, ens privat sense ànim de lucre que mou tot l’engranatge perquè el .cat sigui un domini de qualitat i d’excel·lència. Tal com recull el muntatge d’E2S, puntCAT treballa perquè el domini sigui un referent per al món i per a qualsevol tipus d’empresa o comunitat amb presència a la xarxa.

En el marc del cinquè aniversari, la Fundació puntCAT va escollir el nou president de la fundació, Ricard Huguet, per tal d’encaminar una nova etapa de creixement de l’organització després dels èxits assolits fins al moment. Durant l’acte de celebració, es van presentar els tres guanyadors dels Ajuts puntCAT 2011, que capitalitzen la vessant social de la fundació.

Imatge de l'acte de celebració del 5è aniversari de la Fundació puntCAT. Sala Prat de la Riba, a l'Institut d'Estudis Catalans.

Imatge de premsa escrita amb l'anunci del Bus d'Alícia

En col·laboració amb el servei de comunicació de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, E2S ha ideat els lemes i ha creat tota la imatge gràfica de la campanya, aplicada als diferents suports comunicatius: audiovisual, anuncis de premsa, flyer i difusió online. Abans, E2S ha produït un audiovisual per explicar què és la Fundació Alícia i què fa perquè mengem millor; una eina per presentar als visitants del Bus Alícia en quins àmbits treballa la Fundació i què aporta la seva tasca a la nostra societat. Aquest vídeo, doncs, es projectarà en una pantalla instal·lada a l’exterior del camió, amb l’objectiu de convidar a entrar als vianants que hi passen per davant.

Una altra de les accions de campanya que ha dut a terme E2S ha consistit en dissenyar un anunci per a premsa escrita anunciant la campanya de la bona alimentació de l’Obra Social de CatalunyaCaixa i Fundació Alícia, apareixent als diaris catalans nacionals La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Diari Ara i Regió 7.

L'anunci de la campanya als diaris catalans nacionals

Finalment, E2S ha dissenyat un flyer anunciant la iniciativa i amb indicacacions específiques dels punts de pobles i ciutats on estacionarà el bus en els propers mesos. En la mateixa línia, hem adaptat la informació al suport de targetó online per fer un bustiada a través de correu electrònic a tot el públic objectiu a qui pugui interessar conèixer el bus.

Material gràfic promocional del Bus d'Alícia

Foto de l'equip E2S CARDONA

L’aposta d’E2S per treballar des de Cardona és convençuda, ferma i madura. Defensem que tothom pot treballar des d’on vulgui i fer-ho amb la mirada posada al món. Fer-ho així significa creure en el poder de les arrels, i per a nosaltres treballar des del nostre poble respon a la voluntat d’aportar-hi valor econòmic, social i cultural. Per això ens impliquem amb el bàsquet, patrocinem el futbol i formem part de la Junta del club, fem col·laboracions econòmiques amb el Festival de Patinatge (un esdeveniment anual de primer nivell europeu) i col·laborem desinteressadament amb l’Escola de Música de Cardona. Actualment formem part de la Junta de l’Associació d’Empresaris de Cardona (per ajudar-nos mútuament amb les empreses locals), som membres de Goral (un centre d’iniciatives cardonines que té com a objectiu fomentar l’actitud emprenedora entre els joves), treballem amb l’Ajuntament de forma desinteressada per desenvolupar iniciatives populars; i estudiem la història del municipi, com el setge més ferotge que ha patit Cardona, l’any 1711 (ho podeu trobar a www.elsetge.cat).

Aquestes col·laboracions no responen a res més que a la nostra convicció per quedar-nos allà on som i aportar el nostre gra de sorra per convertir Cardona en un bon lloc on viure i on desenvolupar-se professionalment. Estem convençuts de la nostra aposta pel territori. Oi que es nota?

Els jugadors del CF Cardona celebrant un gol de Gerard Cots

En tot el que va de lliga el CF Cardona no ha perdut cap dels partits que ha jugat

Núria Sala a l'Assamblea de l'Associació d'Empresaris de Cardona 2011

Disseny de les aplicacions necessàries per a l'AEC. Mostra d'un dels cartells dels cursos que organitza l'entitat

Il·lustració per a una samarreta de promoció de Musicant, l'Escola de Música de Cardona

Exposició d'experiències el dia de la presentació de Goral als joves emprenedors de Cardona

Foto dels joves de Goral i els seus fundadors el dia de la seva presentació. Ara el projecte ja es troba en la segona fase

Imatge de la web del setge de 1711

FRAGMENT DEL WEB — La del setge de 1711 és la història d’una petita fortalesa que va resistir a l’envestida de l’exèrcit més poderós del món durant una de les tardors més gèlides del segle XVIII, en acusada inferioritat d’efectius, de mitjans i d’aliments. És la vivència d’una població civil amagada al bosc, molts dels quals col·laboraven invisiblement amb les forces aliades; d’un exèrcit temible al límit de la desesperació per culpa de la gana, el fred i la perseverança dels defensors; d’uns defensors increïblement motivats i compenetrats tot i ni tan sols entendre’s entre ells. El setge de 1711 és l’inici d’una fita històrica, la de l’única plaça militar mai vençuda per les armes de Felip V.

Durant 34 dies, Cardona es va convertir en l’escenari d’una guerra internacional, on hi van lluitar 15.000 soldats de 12 nacionalitats diferents.

http://www.elsetge.cat . Aquest és un dels projectes més ambiciosos que hem fet mai, tot i que el que podeu veure a la pàgina web només sigui la punta d’un gran i ambiciós iceberg. Es tracta d’una iniciativa d’abast internacional, un projecte històric (en tots els aspectes), el d’una pàgina web, un documental de repercussió nacional i europea, una museïtzació per al Castell de Cardona i un nou atractiu per a la segona destinació turística de la Catalunya central: la senyalització dels espais del setge.

Malgrat el context actual no sembli ser l’idoni per al desenvolupament de la totalitat d’aquest voluminós projecte, ens donarem per satisfets si aconseguim que Catalunya conegui millor la seva pròpia història gràcies a aquest web. És de justícia fer memòria del que els nostres avantpassats han fet per defensar els valors en què creiem.

El web pretén posar en valor la gesta de fa 300 anys, perquè el setge de Cardona va més enllà de l’èpica. La història del miler d’homes que va defensar aferrissadament aquesta històrica fortalesa catalana ens demostra que, qualsevol petita gesta, pot canviar el món.

Eladi Sánchez – L’Internet Explorer 6, el navegador per defecte del Windows XP llançat per Microsoft l’any 2001, té els dies comptats. Almenys això és el que volen els seus propis creadors, i el desig de la majoria de dissenyadors web.

Tot i haver sigut un excel·lent producte a la seva època (amb un 95% de quota de mercat), amb els anys s’ha convertit en un maldecap, ja que mentre anaven sortint versions més segures, ràpides i actualitzades del programa, o alternatives com Mozilla Firefox o Google Chrome, molts usuaris de Windows seguien utilitzant l’antiquada-versió-6, ja sigui perquè és el que tenen a la feina i no tenen opció a canviar-lo, perquè el seu sistema operatiu és anterior a l’XP, perquè no els importa i/o no els hi agraden els canvis, o per la desconeixença de la resta de navegadors.

En 10 anys, els usuaris de Windows XP no s’han vist forçats a actualitzar-se. Ho han fet si han volgut. En aquest període tan sols han aparegut 3 versions noves de l’Internet Explorer, mentre altres navegadors s’actualitzen constantment i de manera automàtica, amb millores de seguretat i rendiment. De fet l’IE6 és l’origen de moltíssims atacs de hackers degut als seus errors de seguretat, i no respecta els estàndards web que marca l’W3C (World Wide Web Consortium). Això fa que depenent del projecte, molts cops els dissenyadors web es vegin obligats a crear una versió del web expressament per aquest navegador, o els obliga a plantejar-lo d’una manera diferent, amb ‘trampes’ i ‘pedaços’ perquè es pugui veure correctament.

Importants aplicacions web i xarxes socials com Youtube, Facebook o WordPress prefereixen mirar cap endavant i invertir els seus esforços en desenvolupar noves millores enlloc de donar suport a IE6. En el cas de Youtube, l’usuari queda avisat de que fa servir un navegador obsolet, i el mateix Youtube li proposa que es descarregui versions més modernes.

Per potenciar l’actualització a la versió més recent del seu navegador (ja passen per la 9), Microsoft ha de fer constants esforços per intentar fer entendre als seus usuaris que els convé renovar-se. Fins i tot van arribar a comparar el seu IE6 amb la llet caducada.

A la pàgina IE6 Countdown (http://www.ie6countdown.com/),  es mostren els percentatges d’ús del navegador en diferents països de tot el món. L’objectiu és que arribi a l’1% mundial. A Espanya ja passem per el 1,4%, però de moment el 7,9% dels internautes de tot el món l’utilitzen (sobretot als països asiàtics, que hi segueix tenint molt pes).

Encara hi ha feina per fer.

11-11-11 a les 11:11:11 i 111 milisegons. En aquest precís moment, milions de persones, potser milers de milions a tot el món, ens posarem d’acord. Els nostres mòbils, tots alhora amb una precisió de 10 milisegons, faran sonar una mateixa sinfonia. Metafòricament, demostrarem que és possible afrontar el futur amb el SÍ, deixant de banda el NO (no a la guerra, no al sistema, no al capitalisme, no a tot). És possible treballar en positiu, prendre la iniciativa, començant per dir que el canvi en positiu comença per un canvi individual.

Com ho farem? Amb una revolucionària aplicació mòbil que es posarà en funcionament el dia 11-11-11 a les 11:11:11 i 111 milisegons. Darrere d’aquesta aplicació hi ha una innovadora tecnologia basada en la sincronització, desenvolupada des del Centro de Ciencias de Benasque Pedro Pascual, dirigit per José Ignacio Latorre, cervell del projecte.

Aquesta tecnologia tindrà milers d’aplicacions en un futur immediat, però la seva presentació en societat serà per mitjà de la Sinfonia Massiva que us proposem: aneu a www.sinfoniamasiva.org o bé al mercat d’aplicacions del vostre Android, iPhone o iPad; baixeu-vos l’aplicació (Sinfonía Masiva o Massive Simphony); el dia 11 a les 11 (o abans), obriu-la i espereu al punt exacte de les 11:11:11. Us sincronitzareu amb milions de persones de tot el món, i després sabreu quants i des d’on s’han sincronitzat amb vosaltres.

L’aplicació ha comptat amb la participació, de forma completament desinteressada, d’un grup de professionals i empreses dins del qual hi ha E2S, que ha fet el disseny de l’aplicació i del seu web (www.sinfoniamasiva.org), la producció dels vídeos promocionals i l’estratègia conjuntament amb la resta de membres -més informació a www.sinfoniamasiva.org.

Per a E2S ha suposat una gran experiència. Una oportunitat única i irrepetible que podrem explicar als nostres néts.

Click here to view the video on YouTube.

El passat 3 i 4 d’octubre es va celebrar la segona edició de l’AGI Open a Barcelona. L’organitza l’AGI (Alliance Grafique International) i és el congrés de disseny gràfic més important de l’any, que cada any s’organitza en una ciutat diferent. Ofereix conferències dels millors dissenyadors gràfics i il·lustradors del món, professionals com Marian Bantjes, Michael Bierut, Nicholas Blechman, Irma Boom, Tony Brook, William Drenttel, Mário Feliciano, Isidro Ferrer, James Goggin, Kyle Cooper ,Joost Grootens, Jessica Helfand, Steven Heller, Angus Hyland, Chip Kidd,Henrik Kubel, Anette Lenz, Javier Mariscal, Lars Müller, Christoph Niemann, Stefan Sagmeister, Paul Sahre, Ahn Sang-Soo, Paula Scher, Pierre di Sciullo, Marina Willer.

Els dos dies d’assistència van ser molt intensos, 13 conferències per dia, però com sempre n’hi van haver algunes de molt interessants i d’altres massa extenses i que alteraven tot l’horari.

Joost Grootens, arquitecte de formació però dissenyador gràfic de vocació, ens va mostrar uns curiosos atlas, molt ben explicats, on amb una enginyosa infografia ens mostrava fàcilment aspectes molt complicats de la geografia. A més apostava per barnissos i acabats gairebé de luxe que feien d’aquelles publicacions un objecte exquisit.

Christoph Niemann, il·lustrador, ens va mostrar com d’important és la idea i la seva capacitat de sintetitzar conceptes molt complexos d’una forma molt divertida i irònica. Molt divertides les figures de LEGO.

Lars Müller va subestimar a tot el sector del disseny, dient que no ens preocupem per la societat i que no llegim els diaris. No crec que tingui raó del tot, però sí que és una crítica que en tot cas es pot aplicar a tota la societat. Ens va mostrar uns llibres-documentals sobre la natura, el medi ambient i la societat molt interessants. Les imatges i el ritme de les publicaciones transmeten les sensacions de cada tema.

Paula Scher ens va mostrar com no ser un dissenyador gràfic efímer: formant part de l’arquitectura. Ens va mostrar dos projectes molt interessants: un gran mapa mural tipogràfic de Nova York integrat en una escola, molt colorista, i una senyalètica que jugava amb la iluminació depenent si pujava o baixava la borsa.

Ahn Sang-Soo ens va mostrar com funcionava l’abecedari coreà i com va simplificar aquest llenguatge. No només va inventar una tipografia molt funcional sinó que va repensar la forma tradicional d’escriure’l. Em va semblar molt interessant.

No em vull equivocar, crec que va ser Paul Sahre (qui va insistir molt que no era Paula Scher) qui ens va mostrar com fer un cotxe gegant de paper, d’aquells de les rodes gegants i de color rosa. En definitiva el que ens va transmetre és: dissenya el que et doni la gana, encara que en principi sembli una bogeria. Passa’t-ho bé! Un missatge molt positiu i vàlid en aquest sector creatiu que, sense aquest esperit, no té massa sentit ser-hi. I també apostava pel tangible, pel paper, ja prou de pantalles que totes tenen el mateix tacte i la mateixa sensació.

Michael Bierut, un luxe de conferència. Va parlar ràpid i clar i va donar trucs aparentment fàcils de com fer funcionar una imatge corporativa: fes un logo i fes-lo gran, talla’l a trossos i aplica’l a les bosses. Com si servís per tot! Molt divertit.

Stefan Sagmeister ens va mostrar una imatge corporativa d’una empresa energètica portuguesa, molt funcional i humana i amb una gràfica molt simplificada i amb molt joc. Després ens va mostrar un video de la seva felicitat. Cada 7 anys es tanca un any l’estudi per experimentar. I en aquest any ha estat treballant com entrenar la ment per ser feliç.

Marina Willer ens va mostrar com donar-li la volta a un pressupost baix i que això acabi essent una virtud. Per la comunicació d’un teatre va implicar tant al poble que la mateixa gent li enviava fotografies perquè les utilitzés pels opis. Tothom es va fer el projecte  molt seu i volia formar-hi part. Els resultats eren entranyables.

El més divertit de tots va ser Chipp Kidd, dissenyador novaiorquès que visitava per primer cop Barcelona. Va anar a esmorzar a un bar de barcelona (QU-QU) i es va trobar tota la seva obra penjada per les parets, tot el bar decorat amb les seves portades de llibres i discos. Estava excitadíssim i va canviar la seva conferència, una hora abans de fer-la, per mostrar-nos imatges de les parets del bar, molt divertit.

Bé, aquestes només són algunes referències de tots els professionals que van passar per AGI, on la conclusió es que els conferenciants són qui són perquè s’ho passen bé amb el què fan i ho traslladen a tot. No hi són per casualitat, a tots els apassiona el què fan i tenen l’enginy per donar-li la volta a qualsevol projecte, per petit que sigui.

L’any que ve el fan a Hong-Kong, a veure si m’hi puc escapar…